Maó i el seu entorn


En primer lloc, realitzarem una volta per la ciutat, per després passar a visitar edificis públics, i iniciarem la nostra descripció en el lloc on, des del port, s’inicia el camí de la Costa de l’Alameda o de s’Hort Nou (fora bo que passeu per la costa de Ses Piques), que puja fins entrar a Maó pel punt anomenat la Clota. A l’esquerra deixam l’edifici de l’antic convent de Sant Francesc, amb la plaça del mateix nom davant; d’aquí la rampa porta al carrer del Sol i segueix pujant pel carrer dels Frares. De la plaça de Sant Francesc surt el carrer d’Isabel II, un carrer bastant ample, a la vegada que una de les principals artèries del trànsit de Maó, amb cases en la seva majoria de gent acomodada i sense botigues, nota aquesta característica dels carrers principals, segons el costum anglès. A mà dreta trobem el carrer del Rector Mort on Santi Capó té el seu taller de joieria contemporània. Just devora s’hi troba el Pont de Sant Roc, una antiga porta de Maó, que segueix el carrer del mateix nom i ens porta avall a la plaça de la Constitució i al seu darrere el carrer d’Alfons III ens condueix cap a varies cases amb una fascinant vista sobre el mar. A l’altra banda de la Costa de Ses Voltes veurem el Claustre del Carme amb el seu mercat i anirem en direcció a aquest mentre passam pel mercat del peix fins arribar a la plaça del Príncep, on veurem diferents edificis singulars catalogats com a patrimoni arquitectònic. Fixeu-vos en aquest indret amb els enfronts, els balcons de ferro, les persianes i finestres, alguns picadors de porta i els panys. A part d’aquestes cases nobles, que també trobarem pels carrers com Camí des Castell, Sant Ferran, de la Reina, de la Infanta i d’Anuncivay, per aquests ròdols hi havia uns quants molins de vent i ens interessa arribar a un d’ells, en aquest cas anirem a la plaça Reial i a la costa d’en Deià entrarem al parc d’Es Freginal, un autèntic pulmó verd de la ciutat. Sortirem a l’altra banda al carrer de Santiago Ramón y Cajal que agafarem cap a la dreta passant el Cós de Gràcia fins arribar al carrer de Febrer i Cardona i a mà esquerra, dalt el turonet, veurem el taller de les ceramistes des Fangueti, que ocupa una de les estances d’un molí fariner del segle XVIII i que antany ja va veure l’Arxiduc. Com aquell qui no vol, Lluís Salvador va de cap a cap del Cós, passa davant l’església de Sant Josep construïda l’any 1738 pel gremi de manobres, fusters i calafats, fins el carrer de Ses Moreres que seguirem fins a la costa de Sa Plaça on torcem a l’esquerra pel carrer Bastió fins a la plaça del mateix nom on trobem de nou el Pont de Sant Roc.

Després de conèixer l’interior de la ciutat, emprendrem un passeig per la ribera del port de Maó, un dels més bells que es puguin fer. Seguirem el ja conegut carrer del Rector Mort i enfilarem el carreró que ens porta a la costa des General i d’aquesta al Moll de Ponent on tenim l’opció de visitar Tot Ceràmica, un establiment on s’ofereixen productes artesans amb la marca de garantia Artesania de Menorca. La Costa de Ses Voltes divideix el moll en dos i els tallers dels calafats comencen en aquest lloc; tota aquesta part de l’andana es denomina Moll de Llevant. Actualment no hi veurem aquests tallers però si hi arribem a temps, abans no hi edifiquin, veurem unes singulars portalades amb la forma d’una embarcació (Moll de Llevant, 165 i 167).

La proximitat de Maó amb els pobles des Castell (abans Villacarlos), Sant Lluís i Sant Climent ja era ben palesa en temps de l’Arxiduc. Venedores de sal i xerigot arribaven des Castell, carros carregats de pa provenien de Sant Lluís i Sant Climent, a més del vi de Llucmaçanes i Sant Lluís, tots es trobaven a la ciutat del llevant menorquí.