Les curiositats dels itineraris per la Menorca Artesana

En aquest apartat de curiositats farem referència a alguns aspectes en què es va fixar Lluís Salvador i que d’alguna manera ens resulten singulars i ens semblen identificadors de l’Illa.

Les aubarques són realment lletges, i durant l’hivern, amb la humitat, són molt incòmodes; la gent està, emperò, tan acostumada a elles que a l’interior de l’illa, Mercadal i Ferreries, constitueixen casi el calçat exclusiu de la població. La tradicional sabata menorquina s’ha relacionat amb la pagesia, fins i tot amb la República, però avui dia la seva versatilitat ha fet que el seu ús s’hagi estès a tot tipus de gent. Actualment existeix una marca que certifica l’autenticitat d’aquest calçat.

L’arquitectura menorquina també mereix la nostra atenció, i l’Arxiduc s’hi refereix fent esment de l’extraordinària austeritat de l’exterior de les cases de Menorca a excepció d’algunes cases riques de Ciutadella, entre les que n’hi ha algunes realment formoses, i d’altres a Maó que mantenen alguns vestigis del període anglès, tot i que rarament el monòton emblancat es veu interromput per un perfil. Era habitual i encara es manté l’ús de finestres corredisses introduïdes pels anglesos, mentre les persianes a Maó i al camp solen estar pintades de verd obscur i a Ciutadella, pel contrari, d’un color fusta groguenc. Sobretot a les dues viles principals es poden veure els balcons miradors, que a Maó (i a Menorca en general) s’anomenen boinder, vocable desfigurat de bow window.

Un ús molt característic de Menorca és el reiterat emblanquinar les cases. Lluís Salvador eleva aquest costum a mania ja que no només emblanquen els murs, sinó també els sostres i les cares dels murs de les tanques. Sembla que aquesta inclinació pel blanc és d’herència àrab; de totes formes, l’encalat es pot deure també en gran part a l’extraordinària pulcritud dels menorquins. Aquesta salta a la vista de manera especial en entrar a les cases; tant a les ciutats com als pobles, i inclòs al camp, cada dos per tres tenen la garnera en mà. S’ha de fer notar, tanmateix, que aquesta reiteració en l’encalat no obeeix únicament a finalitats de neteja, sinó que es fa necessària per al manteniment del marès que és un material fi, fàcil de corroir i absorbidor d’humitat.

Si per una d’aquelles coses entram o veim a l’interior de les cases més antigues en certa distingirem les cases nobles de les més pobres per l’escala, construïda de pedra per fora i amb una barana (arrambador) de ferro més o menys treballat en les primeres, mentre les altres estan construïdes en la seva majoria de forma molt simple, formant un quadre, amb barana de llenya de llistons quadrats, amb esglaons fets a vegades de ciment.

Igualment curiós pot semblar el pestell menorquí, fins i tot potser us hi heu trobat i no heu sabut com funciona. L’enginy és simple i pràctic, i fins i tot empipador ja que temps enrere els joves jugaven a fer pestellet picant la part superior que feia prou enrenou.