On menjar

Cada territori té la seva cuina i no podem finalitzar el nostre recorregut per la Menorca artesana sense degustar algunes de les excel·lències culinàries de l’Illa, malgrat l’Arxiduc digui que posseeix molt pocs trets característics. Una de les diferències principals entre l’espanyola i la menorquina radica en l’ús de la mantega en comptes d’oli, cosa que els menorquins han après dels anglesos. D’influència anglesa és també el gust pels rostits. Ara bé, un producte molt apreciat és el peix, com no pot ser d’altra manera en un territori abocat al mar, tot i que per dinar abunden els bullits de col, ciurons i pastanagues junt amb un tros de xulla.

Com a plat característic s’ha de destacar l’arròs de la terra (fet amb blat). Els freqüents oliaigües ocupen el lloc de les sopes mallorquines i constitueixen un plat principal en l’alimentació de les classes humils de l’illa. Igualment típiques són les delicioses formatjades de carn, de formatge amb ous i mel, foradades amb forma d’estrella i modelades en forma de pa de sucre.

Ara que se’ns està fent la boca aigua, és evident que la gastronomia menorquina no acaba aquí i alguns dels plats que va tastar l’Arxiduc encara són ben presents en la cuina de casa i potser d’altres s’han de cercar en algun dels bons restaurants que hi ha. Però sobretot t’animam a què provis plats tan suculents com les albergínies plenes, els caragols amb cranca, les perdius amb col, els calamars a la menorquina, el pop amb ceba; les postres com els amargos i carquinyols; i, com no, el formatge.

Menció especial mereixen les begudes. El cultiu del raïm, bastant estès en temps passats, s’ha reduït molt a causa de l’Oidium, però últimament s’ha tornat a incrementar un poc. En temps de l’Arxiduc, es podia veure vinya a banda i banda de l’Illa i a Alaior; i, a l’actualitat, aquest increment és més notori fins el punt que s’ha creat la Denominació d’Origen Vi de la Terra, Illa de Menorca amb una vintena d’hectàrees dedicades al cultiu de diferents varietats de raïm amb les quals es produeix vi de gran qualitat.

La ginebra o gin, que té el seu origen en el període de dominació britànica (s. XVIII), és l’aiguardent per excel·lència dels menorquins i es pot prendre sol, o acompanyat amb sifó (pellofa) o llimonada (pomada), essent aquestes dues les combinacions més arrelades.